Alba del vespre
Carles Duarte i Montserrat
Edicions 3i4
Tres i Quatre, S.L.
Apartat postal 134, 46182 Paterna - la Canyada (València)
tresiquatre@tresiquatre.com
www.tresiquatre.com
Maquetació: TiQ disseny
Coberta: Toni Payà
Dibuix de la coberta: Alfaro
© 2013, Carles Duarte i Montserrat
ISBN: 978-84-16789-14-6
Edició electrònica
TAULA
Fugir de ser
Les formes del temps
Alba del vespre I
Els déus i els noms
Lluna de gener
Bastia
Ones
De nou el mar
alba del vespre II
Oliveres
Els arbres
La teva mort, la meva
Agulla de llum
Les veus
Frontera I
Frontera II
alba del vespre III
Suor de terra, el mar
Tramuntana
El jo que dorm
Cala Ferriol
Or i magenta
Oceà de somnis
Mars entre els astres
El cant
Laia de Mendoza
Astres
Temples
Retorn d’Eivissa
Navegant a través de les estrelles
Tensho
Endreces
«Ràpids a morir, a la vida
no albiren més que una petita part de la vida, i com fum
enlairant-se s’esvaneixen, confiant només
en el que cadascú troba per atzar
vagant pertot arreu, i tots es vanten
d’haver-ho descobert tot»
Empèdocles, Sobre la natura
Citat a Sext Empíric, Contra els matemàtics, VII, 124
Fugir de ser
Fugir de ser,
ser de nou,
ser més.
Cercar recer a la casa dels somnis.
Renéixer,
ressorgir,
recrear-se.
Els nostres ulls cremant amb el crepuscle.
No ja tan sols nosaltres:
som als teus ulls
generacions de rostres i d’anhels:
mirem,
sentim.
Es tensa l’arc
i torna a ser de foc.
L’olor de llum,
la vida com un got de vi.
Ser als llavis
(deixar dormir la ment que et dicta el gest),
al gest,
la punta dels teus dits tocant la pell;
ser a l’aire,
l’espurna en l’infinit.
Silenci.
Ploure,
ser la pluja,
les gotes,
una a una,
lliscant sobre les fulles,
mullant la terra,
l’illa
on, nàufrags,
assedegats,
ens aboquem als pètals
i a l’aigua de la fruita.
Estendre’ns
com la nit
damunt del mar.
Desmentir el temps,
besar de nou l’albada.