cover_epub.jpg

LLUC

Tomàs Llopis

logo_portadas.tif

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© 2014, Tomàs Llopis

© 2014, Tres i Quatre, S.L.

Apartat postal 134

46182 Paterna - la Canyada (València)

tresiquatre@tresiquatre.com

www.tresiquatre.com

Maquetació i coberta: TiQ disseny

Il·lustració de la coberta: Tomàs Llopis

ISBN: 978-84-16789-53-5

Edició electrònica

ÍNDEX

LLUC

I

II

III

IV

V

VI

VII

VIII

LLUC

LLUC

Lluc1: [de llucar2] m BOT Rebrot que treu una planta. Un lluc d’olivera.

Lluc2: [de llucar1] m Bon encert, agudesa mental per a llucar2 2 2. Té bon lluc a conèixer la gent.

(Gran diccionari de la llengua catalana.)

I

Ara ja sóc vell i em passe els dies i bona part de les nits endormiscat a la catifa, al costat del meu amo. Li faig companyia i estic a l’aguait per si passa res, però ja sordege i hi veig ben poc. Aquestes són les meues memòries, les memòries d’un gos afortunat. Direu que els gossos no escriuen i és cert, però el meu amo és escriptor i li les he dictades durant unes quantes nits en què ell ha deixat les seues cabòries habituals i m’ha escoltat. Direu que els gossos no parlen, però us equivoqueu. Nosaltres parlem i ens fem entendre per poc que ens paren atenció. Per exemple, jo he aconseguit ensenyar als meus amos a saber quan vull menjar, o quan necessite eixir a passejar, o quan crec que em pertoca una recompensa en forma de galeta o de carícia per alguna cosa que he fet bé.

Costen d’ensinistrar els amos i fan coses ben estranyes. Caminen drets sobre les potes del darrere i, d’aquesta manera, no sé com poden olorar a terra i saber qui ha passat abans per allà, o com poden tornar a casa quan es perden. Així, resulta ben normal que de sobte es troben amb algun altre amo amb males intencions o amb algun gos maleit o amb la pitjor de les bèsties: el gat.