Xavier Deulonder i Camins
FRANÇA I CATALUNYA
© Xavier Deulonder i Camins
© FRANÇA I CATALUNYA
ISBN digital: 978-84-685-0402-5
Impreso en España
Editado por Bubok Publishing S.L.
Reservados todos los derechos. Salvo excepción prevista por la ley, no se permite la reproducción total o parcial de esta obra, ni su incorporación a un sistema informático, ni su transmisión en cualquier forma o por cualquier medio (electrónico, mecánico, fotocopia, grabación u otros) sin autorización previa y por escrito de los titulares del copyright. La infracción de dichos derechos conlleva sanciones legales y puede constituir un delito contra la propiedad intelectual.
Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Contenido
INTRODUCCIÓ
ELS COMTATS CATALANS I LA MONARQUIA FRANCA
1. LA INTERVENCIÓ DELS FRANCS
1.1. ELS INICIS
1.2. L’ADOPCIONISME
1.3. LA CONQUESTA DE BARCELONA
1.4. LA FI DE L’EXPANSIÓ
2. EL DOMINI FRANC
2.1. L’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI
2.2. LA REVOLTA D’AISÓ
2.3. LA CRISI DEL PODER CAROLINGI
2.3.1. LES LLUITES DINÀSTIQUES
2.3.2. ELS COMTATS SUD-PIRINENCS
2.3.3. LES NISSAGUES COMTALS
3. L’ALLUNYAMENT DE LA CORT FRANCA
LES CROADES CONTRA ELS CÀTARS
1. EL CASAL DE BARCELONA A OCCITÀNIA DURANT EL SEGLE XII
2. EL CATARISME
3. LES EXPEDICIONS DE 1209
4. SIMÓ DE MONTFORT
5. LA CONQUESTA FRANCESA DEL LLENGUADOC
6. L’ABANDÓ D’OCCITÀNIA
6.1. DESPRÉS DE MURET
6.2. EL TRACTAT DE CORBEIL
6.3. LA NOVA SITUACIÓ GEOPOLÍTICA
EL REGNE DE MALLORQUES
1. LA SUCCESSIÓ DE JAUME I
2. EL CONFLICTE DE SICÍLIA
2.1. LA INTERVENCIÓ AL REGNE
2.2. L’ACTITUD DE JAUME II DE MALLORQUES
2.3. LA PAU DE TARASCÓ
2.4. LA PAU D’ANAGNI
3. ELS CONFLICTES AMB LA CORONA D’ARAGÓ
3.1. ELS ARANZELS
3.2. LA SUCCESSIÓ DE SANÇ I
4. MONTPELLER
5. LA LIQUIDACIÓ DEL REGNE
VIOLANT DE BAR
1. JOAN I
2. L’INTERREGNE
ELS COMTATS DE ROSSELLÓ I CERDANYA 1463-1493
1. LA GUERRA CIVIL CATALANA
2. L’OCUPACIÓ FRANCESA DELS COMTATS DE ROSSELLÓ I CERDANYA
3. FERRAN II EL CATÒLIC
3.1. EL REDREÇ DE CATALUNYA
3.2. NÀPOLS
3.3. EL TRACTAT DE BARCELONA
LA FRONTERA PIRINENCA DURANT EL SEGLE XVI
1. L’ORGANITZACIÓ DE LA DEFENSA
2. LES GUERRES DE RELIGIÓ A FRANÇA
3. LA CASA DE FOIX
3.1. LA NISSAGA
3.2. ELS ATACS FRONTERERS
4. LA GUERRA CONTRA ENRIC IV DE FRANÇA
4.1. L’INICI DE LES HOSTILITATS
4.2. ELS ATACS FRANCESOS A CATALUNYA
ELS GASCONS
1. INTRODUCCIÓ
1.1. ELS TESTIMONIS
1.2. ELS FRANCESOS ALS ALTRES REGNES PENINSULARS
1.3. LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS FRANCESOS A CATALUNYA
2. LES FONTS
3. LES REGIONS DE PROCEDÈNCIA DELS IMMIGRANTS
4. EL RITME CRONOLÒGIC
5. CASOS D’IMMIGRACIÓ FRANCESA A CATALUNYA
5.1. LA ZONA COSTANERA
5.2. LA CONCA DE BARBERÀ
5.3. EL MARESME
5.4. L’ALT EMPORDÀ
5.5. EL BAIX LLOBREGAT
6. LES CAUSES DE L’EMIGRACIÓ
6.1. PIRINEU I PRE-PIRINEU
6.2. EL LLENGUADOC I LA CONCA DE LA GARONA
6.3. LES TERRES ALTES I ELS MASSISSOS
6.3.1. L’ALVÈRNIA
6.3.2. EL BAIX CARCÍ
7. LES PROFESSIONS DELS IMMIGRANTS
7.1. TRETS GENERALS
7.2. ELS IMMIGRANTS DEL LITORAL
7.2.1. ELS NO ESPECIALITZATS
7.2.1.1. Agricultura
7.2.1.2. La ramaderia
7.2.1.3. D’altres activitats
7.2.2. ARTESANS
7.2.3. COMERÇ
7.2.4. EL MARESME
7.2.5. L’ALT EMPORDÀ
7.3. LA CONCA DE BARBERÀ
7.4. EL BAIX LLOBREGAT
7.5. CAPELLANS
8. ELS TEMPORERS
9. GASCONS I HUGONOTS
10. IMMIGRACIÓ I REDREÇ DEMOGRÀFIC
11. EL LLEGAT ONOMÀSTIC
LA GUERRA DELS SEGADORS
1. LES TENSIONS DE CATALUNYA AMB LA MONARQUIA
1.1. ELS CONFLICTES INSTITUCIONALS
1.2. LA UNIÓ D’ARMES
1.3. ELS PRIMERS ANYS DE LA GUERRA CONTRA FRANÇA 1635-1640
1.3.1. LA GUERRA DELS TRENTA ANYS
1.3.2. LES TENSIONS POLÍTIQUES A CATALUNYA
1.3.3. LA CAMPANYA DE LEUCATA
1.3.4. L’AFER DEL CONTRABAN
1.3.5. LA CAMPANYA DE SALSES
1.3.5.1. Desenvolupament
1.3.5.2. Les discussions polítiques
1.3.5.4. Els enfrontaments amb les tropes
2. LA INSURRECCIÓ DE CATALUNYA
2.1. ELS ALÇAMENTS PAGESOS DE 1640
2.2. EL CORPUS DE SANG
2.3. LA REVOLUCIÓ I L’ENTESA AMB FRANÇA
2.4. ELS COMTATS DE ROSSELLÓ I CERDANYA
3. LA NOVA CONJUNTURA
3.1. ELS CANVIS POLÍTICS A LES DUES MONARQUIES
3.2. LES NEGOCIACIONS DE WESTFÀLIA
4. LA LEGITIMACIÓ DE LA CATALUNYA FRANCESA
4.1. TRETS GENERALS
4.2. FRANCESC MARTÍ I VILADAMOR
4.3. ELS ARGUMENTS HISTÒRICS
4.4. EL GAL·LICANISME
5. L’EVOLUCIÓ DE LA GUERRA 1644-1658
5.1. L’OFENSIVA HISPÀNICA
5.2. ELS ATACS FRANCESOS
6. EL TRACTAT DELS PIRINEUS
6.1. LA NOVA FRONTERA
5.2. LA CATALUNYA NORD
5.3. UNA PAU GENS PERPÈTUA
LLUÍS XIV I CATALUNYA
1. DEL TRACTAT DELS PIRINEUS A LA PAU DE RIJSWIJK 1659-1697
1.1. EL CONSELL SOBIRÀ DEL ROSSELLÓ
1.2. LES GUERRES DE LA SAL 1661-1670
1.3. LES CONSPIRACIONS DE 1674
1.4. LES FORTIFICACIONS DE VAUBAN A LA CATALUNYA NORD
1.5. LA PROHIBICIÓ DEL CATALÀ
1.6. L’ALÇAMENT DELS GORRETES O BARRETINES
1.7. ELS ATACS DELS FRANCESOS AL PRINCIPAT
2. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
2.1. PLANTEJAMENT
2.2. L’OCUPACIÓ MILITAR 1707-1713
2.3. EL TRACTAT D’UTRECHT
2.3.1. LES POTÈNCIES EUROPEES
2.3.2. EL CAS DELS CATALANS
2.4. LA CAMPANYA DEL 1713
2.5. EL SETGE DE BARCELONA
2.5.1. EL BLOQUEIG
2.5.2. EL TRACTAT DE RASTATT
2.5.3. EL DUC DE BERWICK
2.5.4. LA RENDICIÓ
3. LA REVOLTA DE CARRASCLET 1719-1720
CATALUNYA I LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1. LA FRONTERA HISPANO-FRANCESA A CATALUNYA
1.1. ELS VINCLES SOCIALS I CULTURALS
1.2. ELS INTERESSOS ECONÒMICS
2. LA CATALUNYA NORD 1789-1793
2.1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
2.2. EL DEPARTAMENT DE PYRÉNÉES-ORIENTALES
2.3. LA CONSTITUCIÓ CIVIL DEL CLERO
3. L’IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ AL PRINCIPAT
3.1. LES TENSIONS SOCIALS
3.2. LA POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA
3.2.1. EL GOVERN DE CATALUNYA
3.2.2. L’ACTITUD ENVERS LA REVOLUCIÓ FRANCESA
3.3. ELS EMIGRATS CONTRAREVOLUCIONARIS
3.4. LES NOTÍCIES SOBRE LA REVOLUCIÓ
3.5. LA FRANCOFÒBIA
4. LA GUERRA GRAN 1793-1795
4.1. L’ESCLAT DE LA GUERRA
4.2. LES ACCIONS BÈL·LIQUES A CATALUNYA
4.2.1. EL GENERAL RICARDOS
4.2.2. L’OFENSIVA FRANCESA
4.3. LA PAU DE BASILEA
4.4. LES ACTITUDS A LA CATALUNYA NORD
4.4.1. EL REBUIG A LA DESCRISTIANITZACIÓ
4.4.2. LA REPRESSIÓ LINGÜÍSTICA
4.4.3. LA DESERCIÓ MASSIVA
4.4.4. LA RESISTÈNCIA I LA COL·LABORACIÓ
4.5. LES ACTITUDS AL PRINCIPAT
4.5.1. LA MOBILITZACIÓ PER A LA GUERRA
4.5.2. L’OPINIÓ PÚBLICA
4.5.2.1. Els nuclis revolucionaris
4.6. ELS PROJECTES FRANCESOS SOBRE EL PRINCIPAT
5. CATALUNYA NORD 1795-1808
LA GUERRA DEL FRANCÈS A CATALUNYA
1. L’ESFONDRAMENT DE LA MONARQUIA ESPANYOLA
1.1. LES ABDICACIONS DE BAIONA
1.2. LES JUNTES INSURRECCIONALS
1.3. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL
2. CATALUNYA 1808-1809
2.1. LES INSURRECCIONS
2.1.1. GIRONA
2.1.2. LA CATALUNYA CENTRAL
2.1.3. LES CONTRADES MERIDIONALS
2.1.4. LA ZONA DEL TER
2.2. LA JUNTA SUPERIOR DE GOBIERNO DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA
2.3. EL GENERAL REDING
2.4. EL SETGE DE GIRONA
2.4.1.ELS PREPARATIUS
2.4.2. ELS PRIMERS MESOS
2.4.3. L’AUTODESTRUCCIÓ
2.4.4. EL BALANÇ
2.4.5. LA QÜESTIÓ RELIGIOSA
2.5. EL COMPLOT DE L’ASCENSIÓ A BARCELONA
3. L’ANNEXIÓ DE CATALUNYA A FRANÇA
3.1. EL GOVERN MILITAR 1810-1811
3.2. ELS DECRETS DE 1812
3.3. LA CATALUNYA NAPOLEÒNICA
3.3.1.LA CATALUNYA NORD
3.3.2. EL PRINCIPAT
3.4. TOMÀS PUIG
4. LES FORCES IRREGULARS
5. LA FUGIDA DE FRANCESC ARAGÓ
6. LA FI DE LA GUERRA
ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS
1. LA FRANÇA DE LA RESTAURACIÓ I L’ESPANYA LIBERAL
1.1. L’EUROPA DEL CONGRÉS DE VIENA
1.2. ELS EXILIATS ESPANYOLS
1.3. EL GOVERN VILLÈLE
1.4. EL CORDÓ SANITARI
2. LA INSURRECCIÓ A CATALUNYA ABRIL-MAIG DE 1822
2.1. LA CRISI ECONÒMICA
2.2. L’ACTUACIÓ DES DE FRANÇA
2.3. ELS PREPARATIUS
2.4. L’ACTIVITAT GUERRILLERA
3. LES PETICIONS D’AJUDA A L’ESTRANGER
4. LA GUERRA A CATALUNYA
5. LA REGÈNCIA D’URGELL
6. LA INTERVENCIÓ ESTRANGERA
6.1. EL CONGRÉS DE VERONA
6.2. EL COS EXPEDICIONARI
7. L’OCUPACIÓ FRANCESA
LA INDEPENDÈNCIA D’ANDORRA
1. L’EVOLUCIÓ DEL CONSENYORIU
2. LES LLUITES PEL COMTAT D’URGELL
3. ELS ORÍGENS DEL PRINCIPAT D’ANDORRA
LA CATALUNYA NORD AL SEGLE XIX
1. ELS DARRERS BORBÓ FRANCESOS
2. EL PERÍODE 1848-1870
3. DESPRÉS DE 1870
4. L’EVOLUCIÓ ECONÒMICA
4.1. DEMOGRAFIA
4.2. LA PRODUCCIÓ
5. L’ARRIBADA DEL FERROCARRIL
LES IL·LUSIONS FRANCESES DEL 98
1. LA CRISI ESPANYOLA
2. L’ANNEXIONISME
3. POMPEU GENER
4. UN FOC D’ENCENALLS
5. CATALUNYA FRANCESA
CATALUNYA I LA I GUERRA MUNDIAL
1. LA GUERRA
1.1. L’ESCLAT
1.2. EL FRONT OCCIDENTAL
1.3. LA UNIÓ SAGRADA
2. LA CATALUNYA NORD
2.1. L’ACCEPTACIÓ DE LA GUERRA
2.1.1. L’OPINIÓ PÚBLICA
2.1.2. LA DESERCIÓ I LA INSUBMISIÓ
2.2. ELS SOLDATS CATALANS AL FRONT
2.3. LES CONDICIONS DE VIDA A LA REREGUARDA
2.3.1. LA CENSURA I VIGILÀNCIA POLICIAL
2.3.2. LA SUBSISTÈNCIA
2.3.3. LA FORÇA DE TREBALL
2.3.3.1. Les dones i les criatures
2.3.3.2. Els treballadors estrangers
2.4. LA CRISI DE 1917
2.5. LA VICTÒRIA
3. EL PRINCIPAT
3.1. LA NEUTRALITAT ESPANYOLA
3.2. L’IMPACTE DE LA GUERRA
3.2.1. L’ACTIVITAT ECONÒMICA
3.2.2. L’OPINIÓ GENERAL DAVANT DE LA GUERRA
3.2.3. L’AJUDA ALS DESERTORS FRANCESOS
3.3. ELS POSICIONAMENTS IDEOLÒGICS
3.3.1. ELS NEUTRALISTES
3.3.2. ELS FRANCÒFILS
3.3.2.1. Els lerrouxistes
3.3.2.2. Els catalanistes d’esquerres
3.3.3. ELS GERMANÒFILS
4. LA QÜESTIÓ DELS VOLUNTARIS CATALANS A L’EXÈRCIT FRANCÈS
4.1. PLANTEJAMENT
4.2. EL COMITÈ DE GERMANOR
4.3. LES VISITES A FRANÇA
4.4. EL GIR WILSONIÀ
5. LA CRISI POLÍTICA ESPANYOLA
5.1. EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
5.2. LES ALTERACIONS DE 1917
5.3. LA RESPOSTA FRANCESA
5.4. LA RESPOSTA NORD-CATALANA
5.5. LA CAMPANYA AUTONOMISTA
5.5.1. L’ACCIÓ POLÍTICA DE LA LLIGA
5.5.2. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL
6. LA CONFERÈNCIA DE PAU DE PARÍS
6.1. EL COMITÈ NACIONAL CATALÀ
6.2. LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA
6.3. LES GESTIONS CATALANES A PARÍS
7. L’HOMENATGE AL MARISCAL JOFFRE
ELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ
1. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
2. L’EXILI FRANCÈS
3. ELS PREPARATIUS
4. LES DETENCIONS
5. MACIÀ I FRANÇA
L’EXILI DE LA POSTGUERRA
1. EUROPA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1.1. LA NO-INTERVENCIÓ
1.2. LA CATALUNYA NORD
2. L’OCUPACIÓ FRANQUISTA DE CATALUNYA
2.1. DESENVOLUPAMENT
2.2. LA VISIÓ DE L’INDÉPENDANT
3. ELS REFUGIATS REPUBLICANS
3.1. LES AUTORITATS ESPANYOLES
3.2. ELS PREPARATIUS DEL GOVERN FRANCÈS
3.3. L’IMPACTE A LA CATALUNYA NORD
3.4. ELS PRESOS FRANQUISTES
4. ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
4.1.UBICACIÓ
4.2. CONDICIONS
4.3. LA VIGILÀNCIA
4.4. LES MORTS
4.5. UNA CERTA NORMALITZACIÓ
4.6. LES SORTIDES CLANDESTINES
5. L’OPINIÓ PÚBLICA
5.1. EL BLASME A LA RETIRADA
5.2. ELS PERILLS DE L’ACOLLIDA
5.3. LA DENÚNCIA DE LES PÈSSIMES CONDICIONS DELS CAMPS
6. LA CLAUSURA DEL CAMP D’ARGELERS
7. LA II GUERRA MUNDIAL
7.1. EL PACTE GERMANO-SOVIÈTIC
7.2. LA DECLARACIÓ DE LA GUERRA AL III REICH
7.3. EL RÈGIM DE VICHY
7.4. ELS NAZIS
8. LA MATERNITAT D’ELNA
8.1. PRECEDENTS
8.2. LA CREACIÓ
8.3. FUNCIONAMENT
8.4. L’OCUPACIÓ NAZI
9. EXILIATS DE TERCERA?
LA CATALUNYA NORD DES DE 1940
1. LA II GUERRA MUNDIAL
2. EL PERÍODE 1944-1986
2.1. L’EVOLUCIÓ POLÍTICA
2.2. ELS CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS
2.3. POLÍTICA CULTURAL
3. ELS DARRERS DECENNIS
4. L’ORGANITZACIÓ REGIONAL
SANT MIQUEL DE CUIXÀ
1. EL CONJUNT MONUMENTAL
2. LA HISTÒRIA DEL MONESTIR
2.1. ELS ORÍGENS
2.2. L’ESPLENDOR
2.3. EL DECLIVI
2.4. LA DESTRUCCIÓ
2.5. LA RESTAURACIÓ
3 .EL CONFLENT
BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ
Des del moment que, d’ençà del Tractat dels Pirineus (1659), una part de Catalunya està sota sobirania francesa, per a bastants catalans la relació de Catalunya amb França forma part de la seva realitat quotidiana. Tanmateix, sense deixar mai de banda el fet nord-català, ací no hem optat pas per escriure una història de la Catalunya Nord, sinó que, únicament, hem presentat uns quants episodis de la nostra història per poder oferir, així, una visió de conjunt sobre quines han estat les relacions entre França i Catalunya durant els segles transcorreguts a partir de l’origen de cadascuna d’aquestes dues nacions d’Europa.
El context en què va formar-se Catalunya fou el del regne franc sorgit després de la repartició de l’Imperi carolingi entre els descendents de Lluís el Pietós; una prova, doncs, que haver format part del regne franc o de la monarquia carolíngia no implica pas, necessàriament, haver d’acabar integrant-se a França. A partir de les croades contra els càtars, un cop el poder dels reis de França va arribar a estendre’s per la major part de la Gàl·lia, des del Canal de la Mànega fins a la Mediterrània, sempre hi ha hagut una potència que, des del nord, ha amenaçat Catalunya intentant intervenir en els seus problemes interns per treure’n profit, tal com va veure’s en les guerres iniciades el 1282 amb la conquesta de Sicília per Pere el Gran, amb la pressió sobre el regne de Mallorques i amb la guerra civil de 1462-1472 motivada per la revolta dels pagesos de remença i per l’enfrontament de la Generalitat a l’autoritarisme del rei Joan II. França sempre fou enemiga, primer, de la Corona d’Aragó i, després, durant els segles xvi i xvii, de la Casa d’Àustria, entre els molts dominis de la qual hi havia els regnes catalano-aragonesos. Com és sabut, fou dins d’aquest enfrontament secular de França contra la Casa d’Àustria que va tenir lloc la Guerra dels Segadors (1640-1659). D’altra banda, en aquesta mateixa època, a Catalunya es va donar el fenomen de la immigració occitana, en què molta gent de les contrades meridionals del Regne de França passà els Pirineus a la recerca d’unes millors condicions de vida. La liquidació de la Corona d’Aragó després de la Guerra de Successió Espanyola va ser possible gràcies al suport i a l’ajuda que Lluís XIV donà al seu nét, Felip V, reconegut com a rei d’Espanya al Tractat d’Utrecht (1713). Precisament, fou durant la Guerra de la Quàdruple Aliança (1719-1720), en què, per un moment, va trencar-se l’aliança hispano-francesa basada en l’entronització a Madrid d’una branca de la Casa de Borbó, que va semblar possible revertir el nou ordre de la Nova Planta, imposat per Felip V. Si la Revolució Francesa capgirà l’ordre polític i social existent no sols a França sinó a tot arreu d’Europa, lògicament, un esdeveniment d’aquesta magnitud també havia de repercutir a Catalunya, en especial, com no podia ser d’altra manera, a les comarques nord-catalanes. Com és natural, si es pretén tractar sobre la relació entre França i Catalunya, no es pot deixar de banda la Guerra del Francès (1808-1814), durant la qual Napoleó va arribar a plantejar l’annexió del Principat a França, completant així l’obra iniciada per Lluís XIV al Tractat dels Pirineus. D’altra banda, que una comarca catalana com Andorra sigui avui dia un estat independent, cal atribuir-ho també a les relacions de França i Catalunya. El règim liberal implantat a Espanya arran de la revolució de 1820 fou suprimit el 1823 per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, arran de la qual Barcelona tornà a ser assetjada pels francesos, com també la intervenció francesa va ser un factor cabdal en la guerra civil catalana de 1822, motivada pels alçaments de guerrilles absolutistes contra el nou sistema liberal. Una curiositat, no gaire coneguda és l’efímer moviment francesista que es donà al Principat després de la derrota d’Espanya en la guerra contra els EUA el 1898, en què, segons sembla, va haver-hi qui va plantejar seriosament la possibilitat de trencar amb Espanya però no pas per independitzar-se sinó per integrar-se a França. Al segle xx, els fets principals de la relació de França amb Catalunya han estat les actituds preses durant la I Guerra Mundial, l’actuació de les autoritats franceses davant dels Fets de Prats de Molló (1926) i, sobretot, l’acollida donada als refugiats republicans espanyols el 1939.
Evidentment, ací hem considerat que no podíem deixar d’incloure en aquest estudi unes breus pinzellades sobre la història de la Catalunya Nord durant els segles xix i xx.
