Editorial Claret és membre de
Claret Publishing Group
Bangalore • Barcelona • Buenos Aires • Chennai
Colombo • Dar es Salaam • Lagos • Macau • Madrid
Manila • Owerri • São Paulo • Varsòvia • Yaoundé
Primera edició en llibre electrònic (epub): octubre de 2018
© Bernabé Dalmau, 2018
© d’aquesta edició:
Editorial Claret, slu, 2018
Roger de Llúria, 5 - 08010 Barcelona
www.editorialclaret.cat - editorial@claret.cat
ISBN: 978-84-9136-177-0
«Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 917 021 970 / 932 720 447)». Tots els drets reservats.
BERNABÉ DALMAU
Pau VI,
Evangeli i alegria
Índex
Introducció
El repte del Concili
La crisi postconciliar
i la importància del Sínode dels bisbes
El Sínode sobre l’evangelització
L’exhortació apostòlica
Evangelii nuntiandi
L’exhortació apostòlica
Gaudete in Domino
Francesc, «la dolça i confortadora
alegria d’evangelitzar»
Evangelitzar la família a l’alegria
La santedat de Pau VI
Els dos testaments
Pau VI i Óscar Romero
Gràcies pel testimoniatge de Pau VI
Apèndix:
Intervenció del card. Bergoglio
en una Congregació general de cardenals
Introducció
La primera vegada que vaig escriure sobre el papa Pau VI fou l’endemà de la seva mort.1 Semblava oportú que el públic català tingués a l’abast un esbós biogràfic del papa, acabat de traspassar. Hom endevinava que el pontífex ocuparia un lloc important en la història però els darrers anys de pontificat fou summament incomprès. Calia mostrar el personatge en la seva dimensió humana, totalment dedicat a l’Església. Dimensió abocada a ser contemplada en el futur sota el prisma personal que el caracteritzà sobretot els últims quinze anys, els de ministeri de bisbe de Roma i, doncs, de pastor universal. Home i papa podien sintetitzar l’enfocament de la descripció, sempre amarada de textos, d’un baró de Déu certament venerable.
Més a prop dels nostres dies, arran de la beatificació, em semblà que, enllà del currículum i de la descripció de les moltes coses que va fer, potser calia posar l’accent en la seva ànima.2 Ja que l’Església el glorificava amb el reconeixement de les seves virtuts, era l’hora d’aprofundir el seu tremp espiritual, viscut personalment però destinat a ser transmès als altres. Internacionalment sorgiren molts escrits que, superant polèmiques cada vegada més allunyades en el temps, anaven més a fons i començaven a fer del personatge històric un veritable model a tenir en compte. També era bo que això es donés a casa nostra.
Ara la futura canonització m’ofereix l’oportunitat de completar una trilogia fixant-me en l’actualitat del seu itinerari en relació amb la vida actual de l’Església, en concret amb el missatge del papa Francesc que és el pontífex que ha aprovat la canonització i la proclamarà. Des d’ara, Pau VI serà objecte d’un culte universal en el grau màxim que l’Església concedeix a aquells que han viscut la fe cristiana amb un gruix que els fa, a més de models, intercessors. És, doncs, oportú d’esbrinar com pot parlar encara als cristians d’avui i a tots els homes de bona voluntat.
El lector potser ja haurà advertit, en el títol del llibre, que els mots annexats aquesta vegada al nom del papa Montini són els conceptes amb què el papa Francesc exposà el text programàtic del seu pontificat. No es tracta de presentar Pau VI com un precursor de Francesc —cosa que, a més d’anacrònica, seria injusta—, sinó de veure com en l’afaiçonament de la personalitat pastoral del papa actual hi ha unes arrels que ell ha pouat del magisteri del qui ara serà sant. I aquest serà l’objectiu primordial d’aquest llibre, per enllaçar, així, l’esdeveniment de la canonització del papa Montini amb el moment present de la vida de l’Església liderada pel papa Francesc, que no ha dubtat a afirmar: «Soc el primer papa que no ha pres part en el Concili i el primer que ha estudiat la teologia en el postconcili i, en aquell temps, per a nosaltres la gran llum era Pau VI».3
«Evangeli i alegria», «L’alegria de l’Evangeli» són conceptes intercanviables i en certa manera tautològics, perquè tothom sap que «evangeli» sol ser traduït per «bona nova, missatge joiós, notícia alegre». Endinsem-nos-en, doncs, en tot el que sobre això ens diu Pau VI: és el regal que fa a l’Església en ocasió de la seva canonització.
1. Pau VI, home i papa. Montserrat, 1978.
2. Pau VI, creient i mestre de la fe. Barcelona, 2014.
3. Entrevista recollida per Franca Giandoldati, publicada a Il Messaggero, 29 juny 2014. Per a conèixer la figura de Pau VI el millor estudi és Paolo VI: una biografia, a cura de Xenio Toscani, Brescia, 2014. Els col·laboradors s’han servit de tot el material de l’Istituto Paolo VI, de Brescia, el qual des de 1980 ha anat publicant, en monografies i el periòdic Notiziario, estudis i textos inèdits que han servit per a les causes de beatificació i canonització del papa.