SÍNODE DELS BISBES
XV ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
ELS JOVES, LA FE
I EL DISCERNIMENT
VOCACIONAL
Document final
Col·lecció Documents del Magisteri
promoguda per la
CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE
Documents del Magisteri, 68
Primera edició en llibre electrònic (epub): gener de 2018
Títol original: I giovani, la fede e il discernimento vocazionale
© de la traducció: Josep Ruaix i Vinyet, 2018
© d’aquesta edició: Editorial Claret, SLU, 2018
Roger de Llúria, 5 – 08010 Barcelona
www.editorialclaret.cat – editorial@claret.cat
ISBN: 978-84-9136-193-0
Conversió a llibre electrònic: El Taller del Llibre, S. L.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Tots els drets reservats.
Índex
INTRODUCCIÓ
PROEMI
I PART
«ES POSÀ A CAMINAR AMB ELLS»
CAPÍTOL I
UNA ESGLÉSIA EN ESCOLTA
Escoltar i veure amb empatia
La diversitat de contextos i cultures
Un primer cop d’ull a l’Església d’avui
CAPÍTOL II
TRES NUSOS CRUCIALS
Les novetats de l’ambient digital
Els migrants com a paradigma del nostre temps
Reconèixer tota mena d’abús i reaccionar-hi
CAPÍTOL III
IDENTITAT I RELACIONS
Família i relacions intergeneracionals
Cos i afectivitat
Formes de vulnerabilitat
CAPÍTOL IV
SER JOVES AVUI
Aspectes de la cultura juvenil hodierna
Espiritualitat i religiositat
Participació i protagonisme
II PART
«SE’LS OBRIREN ELS ULLS»
Una nova Pentecosta
CAPÍTOL I
EL DO DE LA JOVENTUT
Jesús jove entre els joves
Esdevenir adults
Cridats a la llibertat
CAPÍTOL II
EL MISTERI DE LA VOCACIÓ
La recerca de la vocació
La vocació a seguir Jesús
Vocació i vocacions
CAPÍTOL III
LA MISSIÓ D’ACOMPANYAR
L’Església que acompanya
L’acompanyament comunitari, de grup i personal
Acompanyants de qualitat
CAPÍTOL IV
L’ART DE DISCERNIR
L’Església, ambient per a discernir
La consciència en discerniment
La pràctica del discerniment
III PART
«PARTIREN DE SEGUIDA»
Una Església jove
CAPÍTOL I
LA SINODALITAT MISSIONERA
DE L’ESGLÉSIA
Un dinamisme constitutiu
Un estil per a la missió
CAPÍTOL II
CAMINAR JUNTS CADA DIA
De les estructures a les relacions
La vida de la comunitat
Pastoral juvenil en clau vocacional
CAPÍTOL III
UNA RENOVADA EMPENTA MISSIONERA
CAPÍTOL IV
FORMACIÓ INTEGRAL
CONCLUSIÓ
INTRODUCCIÓ
L’esdeveniment sinodal que hem viscut
1. «Abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis» (Ac 2,17; cf. Jl 3,1). És l’experiència que hem fet en aquest Sínode, caminant junts i posant-nos a escoltar la veu de l’Esperit. Ell ens ha meravellat amb la riquesa dels seus dons, ens ha emplenat del seu coratge i de la seva força per a portar al món l’esperança.
Hem caminat junts, amb el successor de Pere, que ens ha confirmat en la fe i ens ha envigorit en l’entusiasme de la missió. Si bé provenint de contextos molt diferents des del punt de vista cultural i eclesial, hem advertit des de l’inici una sintonia espiritual, un desig de diàleg i una veritable empatia. Hem treballat junts, compartint el que ens interessava més, comunicant les nostres preocupacions, no amagant les nostres fatigues. Moltes intervencions han engendrat en nosaltres commoció i compassió evangèlica: ens hem sentit un sol cos que sofreix i gaudeix. Volem compartir amb tothom l’experiència de gràcia que hem viscut i transmetre a les nostres Esglésies i al món sencer la joia de l’Evangeli.
La presència dels joves ha marcat una novetat: a través d’ells ha ressonat en el Sínode la veu de tota una generació. Caminant amb ells, pelegrins a la tomba de Pere, hem experimentat que la proximitat crea les condicions perquè l’Església sigui un espai de diàleg i de testimoniatge que fascina. La força d’aquesta experiència supera qualsevol fatiga i feblesa. El Senyor continua repetint-nos: No tingueu por, jo sóc amb vosaltres.
El procés de preparació
2. Hem tret gran benefici de les contribucions dels episcopats, i de l’aportació de pastors, religiosos, laics, experts, educadors i molts altres. Des del començament els joves han estat implicats en el procés sinodal: el Qüestionari en línia, moltes contribucions personals i sobretot la Reunió pre-sinodal en són el signe eloqüent. L’aportació de tots ha estat essencial, com en la narració dels pans i els peixos: Jesús va poder acomplir el miracle gràcies a la disponibilitat d’un noi que oferí amb generositat tot el que tenia (cf. Jn 6,8-11).
Totes les contribucions han estat sintetitzades en l’Instrumentum laboris, que ha constituït la sòlida base de la discussió durant les setmanes de l’assemblea. Ara el Document final recull el resultat d’aquest procés i el rellança cap al futur: expressa el que els Pares sinodals han reconegut, interpretat i escollit a la llum de la Paraula de Déu.
El Document final de l’assemblea sinodal
3. És important aclarir la relació entre l’Instrumentum laboris i el Document final. El primer és el quadre de referència unitari i sintètic emergit dels dos anys d’escoltar; el segon és el fruit del discerniment realitzat i recull el nuclis temàtics generadors sobre el qual els Pares sinodals s’han concentrat amb particular intensitat i passió. Reconeixem, doncs, la diversitat i la complementarietat d’aquests dos textos.
El present Document s’ofereix al Sant Pare (cf. FRANCESC, Episcopalis communio, núm. 18; Instrucció, art. 35 §5) i també a tota l’Església com a fruit d’aquest Sínode. Com que el recorregut sinodal encara no s’ha acabat i preveu una fase d’actuació (cf. Episcopalis communio, núms. 19-21), el Document final serà un mapa per a orientar els pròxims passos que l’Església és cridada a fer.
* En el present document amb el terme «Sínode» s’entén de tant en tant el procés sinodal sencer en realització o bé l’Assemblea general que es dugué a terme del 3 al 28 d’octubre del 2018.
PROEMI
Jesús camina amb els deixebles d’Emmaús
4. Hem reconegut en l’episodi dels deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-35) un text paradigmàtic per a comprendre la missió eclesial en relació a les joves generacions. Aquesta pàgina expressa bé el que hem experimentat en el Sínode i el que voldríem que qualsevol Església particular pogués viure en relació amb els joves. Jesús camina amb els dos deixebles que no han entès el sentit de la seva situació i s’estan allunyant de Jerusalem i de la comunitat. Per a estar en la seva companyia, recorre el camí amb ells. Els fa preguntes i es posa pacientment a escoltar la seva versió dels fets per tal d’ajudar-los a reconèixer el que estan vivint. Després, amb afecte i energia, els anuncia la Paraula, conduint-los a interpretar a la llum de les Escriptures els esdeveniments que han viscut. Accepta la invitació a aturar-se amb ells quan el dia declina: entra en la seva nit. Escoltant, el seu cor s’escalfa i la seva ment s’il·lumina, en la fracció del pa els seus ulls s’obren. Són ells mateixos que escullen de reprendre sense trigar el camí en direcció oposada, per retornar a la comunitat, compartint l’experiència de la trobada amb el Ressuscitat.
En continuïtat amb l’Instrumentum laboris, el Document final es divideix en tres parts que reflecteixen aquest episodi. La primera part es titula «Es posà a caminar amb ells» (Lc 24,15) i mira d’il·luminar el que els Pares sinodals han reconegut del context en què els joves estan ficats, evidenciant-se els punts forts i els reptes. La segona part, «Se’ls obriren els ulls» (Lc 24,31), és interpretativa i proporciona algunes claus de lectura fonamentals del tema sinodal. La tercera part, titulada «Partiren de seguida» (Lc 24,33), recull les opcions per a una conversió espiritual, pastoral i missionera.
I PART. «ES POSÀ A CAMINAR AMB ELLS»
5. «Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells» (Lc 24,13-15).
En aquest passatge l’evangelista fotografia la necessitat dels dos caminants de buscar un sentit als esdeveniments que han viscut. Se subratlla l’actitud de Jesús que es posa a caminar amb ells. El Ressuscitat desitja fer camí juntament amb qualsevol jove, acollint les seves expectatives, ni que siguin decebudes, i les seves esperances, ni que siguin inadequades. Jesús camina, escolta, comparteix.