RONDALLES CONTADES A LA VORA DEL FOC
Selecció i adaptació de rondalles populars catalanes
Rosa Oliveros Arasa
ÍNDEX
Hi havia una vegada un prefaci
Introducció
L'etcètera
El comte d'Oliver
El conillet
L'estudiant i l'ase
El camí de la fortuna
La llúpia i els dimonis
La flor gran de romaní
Petit glossari per als més petits
A Joana Arasa, per una vida de conte en conte.
[…] totes les coses saben i viuen la seva rondalla meravellosa i me la conten a mi primer que a ningú. I podeu estar segurs que tot allò que m'és contat a mi i que jo us conto a vosaltres, tindrà un bell valor de novetat, per la virtut de la fantasia que se m'endú molt sovint en la meva nau de veles d'or cap al país de les rondalles.
Josep Massó Ventós, La nau de veles d’or
RONDALLES SÓN FOLKLORE. Folk i lore. Un folk, grup humà, que en aquest cas comparteix una llengua, la catalana. I un lore que són els recursos a disposició del folk en diferents situacions comunicatives.
Rondalles són actes comunicatius, amb un missatge i molts altres elements al voltant. Actes estètics que desvetllen experiències úniques, irrepetibles, motivades per cada context i que se’ns presenten per a ser interpretades com a lectors/oients.
Rondalles són mostres d’un gènere literari que pertany a l’etnopoètica. Un gènere que es divideix en subgèneres, segons els protagonistes o altres característiques: rondalles d’animals o de persones; d’éssers que habiten mons fantàstics, inventats, o realitats més versemblants.
Rondalles són activitats educatives, que ensenyen coses a la gent, siguin nens o siguin més ganàpies. Ens transmeten valors relatius al món i a la naturalesa humana, que podem compartir o que podem qüestionar. Cada rondalla ens parla d’una visió del món que varia depenent de qui l’explica, a qui, on, quan...
Rondalles són una de les formes del saber de la gent. El saber etnopoètic es presenta en molts i variats gèneres: rondalles, mites, llegendes, acudits, proverbis, endevinalles, renecs, insults, brindis, danses, representacions teatrals, cançons, dites, renoms, epitafis i un llarg etcètera. I per saber què carai deu ser l’etcètera, cal acudir a una rondalla que trobem una mica més endavant.
Rondalles són. Rondalles eren i rondalles seran. Com les d’aquest llibre, creat amb cura i molt d’amor per la filòloga Rosa Oliveros, que amb la seva adaptació escrita i en la seva versió oral, transmeten meravellosament un món màgic al qual no ens hauríem de negar entrar, per anys que tinguem. I ara mateix, amb aquest prefaci passa el que passa amb totes les rondalles: que un cop s’han contat, tant si agraden com si no, s’han acabat.
Joan Puigmalet
LA LITERATURA ORAL en català, i concretament el gènere rondallístic, van viure, als inicis del segle xx, un moment clau de la seva existència a causa de dos fets: d’una banda, el recull i la transcripció escrita, per part de diversos autors, de rondalles que es mantenien vives gràcies a la tradició oral (fet que es venia produint, tot i que en menor mesura, des de finals del segle anterior) i, d’altra banda, l’enriquiment que suposava, per a la mateixa literatura popular, la incorporació de rondalles provinents d’altres països a partir de les traduccions que se’n feien.
Si parlem dels grans referents de la cultura de tradició popular de l’època que van contribuir a aquest fet, no podem no parlar d’autors com Valeri Serra i Boldú, Josep Massó Ventós, Antoni Maria Alcover, Jacint Verdaguer o Aureli Capmany (entre d’altres) que van tenir un paper cabdal en la salvació d’una part important del llegat de la cultura popular dels Països Catalans, sobretot pel que fa a la literatura oral i, en particular, a la rondalla.
Dels diferents gèneres de la literatura oral, la rondalla és el que aporta una font més important de cultura popular, i uns valors culturals i educatius més universals i capaços de sobreviure a les exigències de les diferents generacions.
Rondalles contades a la vora del foc és una selecció de 7 de les moltes rondalles de la tradició popular catalana que van ser recollides de la literatura oral pròpia, i de les tradicions d'altres països, per diferents autors i en diferents moments als inicis del segle xx.
Els textos originals s’han extret de diverses publicacions de l’època i s’han actualitzat per tal de fer-los més propers al públic infantil d’avui, tant a nivell lingüístic com a nivell de continguts. Tot i amb això, en aquest exercici s’han volgut mantenir expressions o lèxic molt arrelats en la llengua oral de l’època però usats amb menys freqüència en l’actualitat, amb la intenció de contribuir al manteniment de la seva presència en el català actual.
Aquest volum pretén ser una aposta per la recuperació i pel reconeixement del concepte de “rondalla de la vora del foc” (això és, narració fantasiosa) com a eina de transmissió de coneixements, d’experiències, i també com a oportunitat per potenciar l’univers fantàstic dels infants (i dels adults més agosarats).
Vol ser, també, un tribut i un reconeixement a l’escola catalana, que és l’espai en què aquest tipus de narració està més viva a dia d’avui.
A banda, existeix la intenció de recrear en l’actualitat, i en la mesura del possible, els espais de transmissió oral de rondalles de què solien gaudir els infants, en moltes ocasions a la vora del foc, en el passat. És per això que aquest llibre va acompanyat d’un audiollibre que reprodueix les 7 rondalles que evoquen aquests espais. La intenció i la raó de ser de l’audiollibre és fer que la seva reproducció representi una oportunitat per als infants d’exercir i de potenciar les seves facultats imaginatives a partir de la generació de les seves pròpies imatges sobre el text durant l’escolta, i no limitar-los a les imatges que els poden venir donades en altres suports.