Hi havia una vegada un fantasma

molt desgraciat, molt trist i molt poruc

que mai no gosava fer res ni demanar

ajut a ningú.

Perquè no era pas un fantasma valent

com els que surten als altres contes. I ca!

Era un fantasma tan tímid, però tant,

que ni tan sols s’atrevia a espantar

els nens i nenes de la seva ciutat...

Pobre fantasma Anselm!

Passava tot el dia sol i trist.

I a les nits, en tornar a casa,
li costava molt adormir-se
perquè sentia sorolls a tot arreu
i pensava que algú volia espantar-lo.

No sabia què fer.

Els fantasmes no poden anar a veure

el metge a demanar-li medecines

contra la por, oi que no?

I el pobre fantasma Anselm no tenia

cap amic fantasma a qui pogués explicar

el que li passava... Li feien massa por

tots aquells fantasmes tan valents