La gota de plujaque tenia por
Jordi Sierra i Fabra
Il·lustracions de Betania Zacarias
Aquest llibre està dedicat a l’Evaristo Bravo i al Mario Aragón, que són els meus còmplices un dia a l’any.
Vet aquí que quan no plou,
tot el món e∫ queda sec,
perquè d’aigua mai n’hi ha prou
i llavor∫ tot∫ tenim set.
Sense pluja, què faríem?
De la primavera a la tardor,
tot∫ plegat∫ tremolaríem,
i tindríem molta por.
Per això, quan plora el cel
la vida é∫ com un regal.
L’aigua é∫ dolça com la mel
i l’hem d’estimar com cal.
I ara, si m’ho permeteu,
u∫ explicaré una història.
No sé pa∫ si la creureu,
jo la guardo a la memòria.
