Dedicatòria

Si els teus ulls ho veuen,
és cert, ha estat veritat.

A les paraules, perquè honorin sempre
la memòria dels que ja no hi són.

Crònica visual d’una ciutat resilient

Ada Colau Ballano
Alcaldessa de Barcelona

Deia Umberto Eco que la missió dels creadors és establir un nou ordre: «Alguns diuen que el món és repetitiu, d’altres, que sempre és sorprenent i distint». La crònica visual que teniu a les mans és un artefacte de memòria personal, que amb els anys passarà a ser un artefacte de memòria col·lectiva.

El diari fotogràfic de Jordi Panyella documenta la ciutat confinada i busca el que és sorprenent i distint on la majoria només hi veu falta de moviment. No hi trobareu únicament el registre de carrers buits, de comerços tancats, de missatges d’esperança, sinó també la memòria viva d’aquesta primavera del 2020 en què la ciutat i el món es van aturar.

Aquest confinament i els seus reptes no són el primer sotrac al qual s’enfronta aquesta ciutat, que ha sabut refer-se de situacions complicadíssimes: bombardejos feixistes, fam i misèria durant la guerra, i més recentment de l’esfondrament del túnel del Carmel i els atemptats de la Rambla.

La capacitat de resiliència de la ciutat és la capacitat de resiliència de la seva gent, que fins i tot en els pitjors moments tiren endavant i posen l’ull sempre al futur. En aquest sentit, la Covid-19 ens ha pres moltes coses, i sens dubte la més dolorosa ha estat no poder-nos acomiadar dels nostres veïns i veïnes, de les nostres famílies i les nostres amistats que ens han deixat durant aquest període.

També ens ha donat l’oportunitat d’aturar-nos i abaixar el ritme. De reflexionar sobre tot allò que no funciona, tot allò que volem millor. Ara que Barcelona, i a poc a poc també el món, s’obre de nou a la vida, la responsabilitat és nostra: hem de fer-nos càrrec d’aquests aprenentatges, treure el millor de nosaltres, accelerar els canvis que han de fer possible aquesta transformació com a veïns i veïnes d’aquesta ciutat lluitadora i resilient. Aprenem d’aquesta experiència i cuidem-nos els uns als altres. Només així ens en sortirem.

Del silenci, imatges

Jordi Panyella
Barcelona, primavera del 2020