LLETRES DE BATALLA

És evident que ni Joanot Martorell ni Joan de Montpalau no haurien apreciat de veure els seus noms ajuntats en la coberta d’un llibre. Els dos homes es detestaven i, cosa probablement pitjor en el món de la noblesa medieval, es menyspreaven. Així doncs, aquest llibre neix d’una mena de violència contra la memòria d’aquests dos cavallers valencians, només amb l’excusa de donar a conèixer als lectors del segle xxi una història que era notòria entre el públic del segle xv a la ciutat de València i una mica més enllà. És clar que aquestes lletres de batalla transcrites aquí en un català més actual no són inèdites. Martí de Riquer les va incloure com a annex a la seva edició del Tirant lo Blanc (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc i altres escrits, primera edició a l’editorial Seix Barral, 1969) i són, per tant, fàcilment consultables en l’estat lingüístic i estilístic original. De fet, les divuit lletres presentades aquí constitueixen només una part de la correspondència bel·licosa de Joanot Martorell. Aquestes divuit lletres se centren en un únic afer, el qual, separat de la resta de la correspondència de Martorell, agafa un caire gairebé novel·lesc: nou lletres de Joanot Martorell a Joan de Montpalau, vuit respostes de Joan de Montpalau i una lletra de Joanot Martorell a Perot Mercader, directament lligada a l’afer central d’aquesta correspondència, que podríem anomenar l’afer Damiata Martorell.

xvTirant lo Blanc.

Joan-Lluís Lluís